R 23: Els imams a Catalunya: qui són, què fan, d'on venen

 

Catalunya està a la cua d'Europa en saber qui treballa a les mesquites i en fomentar-hi el coneixement de l'idioma i el context del país

Catalunya és la comunitat autònoma on viuen més musulmans, uns 694.000, segons l'estudi demogràfic del 2024 de l'Observatori Andalusí. La majoria (el 85%) asseguren que la religió té influència a la seva vida quotidiana i més de la meitat van a la mesquita almenys una vegada a la setmana​...

A Catalunya hi ha 319 oratoris islàmics, segons la direcció general d'Afers Religiosos de la Generalitat, però no se sap quants imams hi ha, de quin país són o quina és la seva trajectòria o ideologia. És a dir, no se'n sap absolutament res, de la mateixa manera que tampoc hi ha dades de capellans, pastors o rabins segons el dret a la llibertat religiosa. El mateix passa amb l'ensenyament religiós que s'imparteix en aquests llocs de culte: es desconeix què s'ensenya exactament i qui ho fa.

En altres països europeus també existeix aquest desconeixement, però, a diferència d'aquí, molts governs han començat a posar fil a l'agulla per formar els imams en el marc social i legal del país o per garantir que les seves prèdiques respectin drets fonamentals com les llibertats individuals o la igualtat de gènere. El que sorprèn és que a Espanya i a Catalunya aquest tema ni tan sols s'hagi posat encara damunt la taula.

L'acord de cooperació de l'Estat amb la Comissió Islàmica signat el 1992 defineix de manera molt vaga qui pot ser imam a Espanya. Literalment, diu que ho pot ser qualsevol persona que sigui reconeguda com a tal per la mateixa comunitat islàmica, i que s'encarregui de manera estable de dirigir l'oració i d'impartir formació i assistència religiosa.

Les mesquites a Espanya són gestionades per associacions islàmiques que​ contracten l'imam i s'encarreguen de pagar-li un sou. En altres paraules, l'imam és un simple treballador i només ha de retre comptes davant de qui el contracta.

Mònica Bernabé​  06/12/2025

R 22: Les feines que no vol ningú i tu si

 

Llegint l’entrevista a Pilar Calvo al diari, em trobo amb una frase, dita per ella, que, amb variacions, diuen molts polítics i ciutadans raonables: “No diem que no vinguin els immigrants, que són necessaris per cobrir molts llocs de treball, sinó que es faci de manera endreçada”. Han de venir immigrants per cobrir llocs de treball que nosaltres no volem fer. La idea és aquesta. I ja entenc que és certa.​.. Però a mi aquesta idea m’incomoda i tampoc em sembla desitjable. Per què hem de voler els immigrants? Perquè facin feines de merda? Home, no, no sóc tan malànima. I si les volguéssim nosaltres, llavors ja no els voldríem?

Llavors hi ha una altra qüestió, que he vist. Al sector de la construcció, per exemple entre els no qualificats, a les cuines, a les fàbriques que cal vigilar, hi ha immigrants i també autòctons. Els immigrants, ja ho sabem, fan aquestes feines perquè no n'hi ha d'altres o perquè estalvien per a la llicència del taxi. Els autòctons les fan perquè no han trobat res més o perquè els pares els hi han enviat. La sensació dels autòctons sol ser de ràbia cap a l'altre que fa la feina que ningú vol fer, com ells mateixos. Per no semblar uns desgraciats, com ells, es mostren com milhomes i per fer-se passar la humiliació fan proclames fatxes de tant en tant.

Empar Moliner​ 19/06/2026

R 21: AC

 

Manel Fontdevila, 20.06.2026

R 20: Les invasions "bàrbares"

 

La història és una successió interminable de canvis i, per tant, de crisis. Cadascuna sembla la fi del món. O del que entenem com a civilització. Després, la vida continua. D'una altra manera.​.. els canvis són tan inevitables com traumàtics. Tendim a pensar que els grans moviments migratoris són un fenomen contemporani. Tenim poca memòria: han acompanyat sempre la humanitat​...

Enric González​  13/06/2026

R 19: La religió a Catalunya segons l'edat

Si ens fixem en les últimes dades del Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió a Catalunya, el 53,5% dels catalans es declaren catòlics, tot i que la majoria es consideren "socials", és a dir, no practicants. Només el 3,7% expliquen que la seva pràctica religiosa és setmanal i la majoria són dones. Això contrasta amb els cristians d'altres branques que han augmentat en els últims anys arran de la immigració de l'est i llatinoamericana, com els ortodoxos o els evangelistes, que declaren que, tot i ser una minoria a la societat (3,4%) practiquen de forma habitual fins en un 25%. Pel que fa a la resta d'actituds envers la religió, a Catalunya hi ha un 17,2% que es descriuen com a agnòstics i un 20,5%, ateus. I quant a l'islam, només un 1% es declaren creients, tot i que d'aquests, un 46,7% asseguren ser practicants habituals.

Si bé l'extrema dreta està creixent entre els joves, per ara les dades no reflecteixen que s'estigui traduint en un augment de la religiositat. Un 61% dels que es declaren practicants tenen més de 64 anys. I, en canvi, els joves (dels 18 als 24) només són un 5,48%. Aquesta xifra, però, contrasta entre els joves d'altres confessions. En el cas de l'islam, el percentatge més elevat és precisament entre les franges d'edat més joves, un 38,1%. També és més elevada la pràctica dels que tenen entre 18 i 24 anys en altres branques del cristianisme (17,9%).

​Núria Orriols Guiu, 20.4.2025

 

R 18: La religió dels catalans

 

R 17: Despeses dels expresidents

 

Retribucions en assignacions i pensions a expresidents/Generalitat de Catalunya

Jordi   Pujol

1.288.849                0

Pasqual Maragall

534.108                1.139.442

José Montilla

179.803

48.036

Artur Mas

476.066

267.267

Carles Puigdemont	0	0
Quim Torra

397.632

0

 

1.- Assignació des del desembre del 2003 fins al juliol del 2014. Renuncia a la pensió

2.- Assignació des del novembre del 2006 fins al novembre del 2010. Pensió des del novembre del 2010

3.- Assignació el 2011 i uns mesos del 2019. Pensió des del gener del 2020 al juliol del 2020

4.- Assignació des del gener del 2016 fins al gener del 2020. Pensió des del gener del 2021

5.-  Renuncia a l'assignació 6.-  Assignació des de l'octubre del 2020 fins ara

Creat amb Datawrapper

Font: Generalitat de Catalunya / Gràfic: ARA ​

Joan Abel Yuste

07/09/2024

R 16: Quant cobren els expresidents?

 

La llei fixa dos tipus d'assignacions, incompatibles entre elles: una per als anys immediatament posteriors a la presidència i una altra un cop es jubilin. La primera és una assignació mensual que els expresidents tenen dret a rebre per un període equivalent a la meitat del temps que han estat en el càrrec, amb un mínim de quatre anys.​ És un salari equivalent al 80% del que rebien com a presidents de la Generalitat.

És el que rebrà Pere Aragonès --fins al 2028-- i el que ha rebut Quim Torra --fins aquest any.

El president Carles Puigdemont hi va renunciar i, de fet, tampoc l'hauria pogut cobrar després en ser eurodiputat.

D'altra banda, quan compleixen 65 anys, tenen dret a percebre el 60% de la retribució que rebien com a president, com a pensió de jubilació vitalícia. És el que reben Artur Mas i Pasqual Maragall.

Jordi Pujol va renunciar-hi amb la confessió sobre la deixa que va fer el 2014. En tot cas, va rebre l'assignació del 80% des del desembre del 2003 fins al juliol del 2014.
Cap de les atribucions es pot cobrar si ocupen un càrrec públic, tenen una feina o activitat en l'àmbit públic o privat o participen en consells d'administració d'empreses públiques o privades.

És el cas de José Montilla, que va deixar de rebre l'assignació quan va ser senador i ara tampoc cobra la pensió perquè és conseller d'Enagás.

Rosa Taboada/Paula Florit​ 10 nov. 2024,  Actualitzat 4 set. 2025

R 15: Primer gran disgust amb Lamine Yamal

 

El golàs a França va fer embogir la perla blaugrana, que ho va celebrar amb els suplents, amb aquell irresistible somriure amb ortodòncia. Però aleshores, alguna cosa es va tòrcer. “¡Habla ahora!”, va cridar el jove prodigi, fent amb les mans el gest que es dedica als bocamolls.​ Les paraules de Lamine anaven adreçades a Adrien Rabiot, migcampista francès a qui havia driblat un segon abans de posar la pilota a l’escaire. Per què un nen de 16 anys deia això a un jugador amb qui no havia tingut cap topada durant el partit? Perquè en la roda de premsa al migcampista francès se li havia preguntat sobre Lamine. Li va dedicar diversos elogis, però diversos mitjans van retallar la seva resposta per convertir-la en una crítica: “Si Lamine vol jugar una final, ha de demostrar molt més del que ha fet”.​ Per què la premsa va manipular un discurs de fair-play? Potser és que ven més la guerra, l’Aquil·les contra Hèctor, el gueto contra la burgesia.​..

L​'insult i la deshumanització del rival és un estímul tan efectiu com infame, i faríem bé de frenar aquesta espiral de toxicitat. Si no ens en sortim, almenys mantinguem-ne al marge els nens.​..

 Albert Martín​​  13/07/2024

R 14: La Catalunya carlina avui

 

En història, les continuïtats soterrades acostumen a ser més fortes que les ruptures esclatants. Ni que siguin continuïtats passades pel túrmix de la nostàlgia friqui, rere les quals no cal remenar gaire per trobar la defensa d’interessos inconfessables i l’ultranacionalisme​.​..

La societat del XIX estava molt polaritzada en termes econòmics, socials i culturals. I això és el que tornem a tenir avui. D’aquí els revivals tradicionalistes tipus Orriols, que burxen en el descontentament popular i s'agafen de nou a "lo nostre" de tota la vida: Déu (els valors cristians i les tradicions seculars en contra de la suposada invasió musulmana i del multiculturalisme de la immigració), pàtria (l’independentisme emocional i el greuge camp-ciutat) i per descomptat ara ja no toca cap rei però sí un lideratge fort que qüestiona el poder democràtic...

Ignasi Aragay​  29/05/2026

R 13: Rufián, encara

 

A Junqueras, Rufián li eixampla la base. No en pot prescindir, però té seriosos problemes per domar-lo. Què fer? Si Junqueras s’entrega al discurs de Rufián (una narrativa populista, eficaç, però de recorregut incert) estarà comprant intenció de vot a canvi d’assumir una aposta incerta i de curt termini.

En lloc d’independentisme, Rufián proposa resistència: ajornar el plet català per plantar cara a PP, Vox i Junts​... I d'altra banda, els únics partits que compren el seu relat no són els sobiranistes, sinó Sumar, Podem i Comuns. Els que estan en hores baixes...

Sense Rufián, el perímetre electoral d’ERC serà més petit; amb ell, els seus electors no sabran exactament què estan votant...

Toni Soler​ 23/05/2026

R 12: Immigració: TINA 2.0

 

La població catalana ha passat de 6,2 milions el 2000 a 8,2 el 2026. Es tracta d’un creixement extraordinari en el context europeu que ha posat contra les cordes l’accés a l’habitatge i l’escola; en el primer cas per l’augment de la demanda, i en el segon per la sobtada alteració de la composició cultural de l’alumnat.​.. El més important que ha passat a Catalunya en els últims 25 anys és el creixement demogràfic; molt més que el Procés independentista, per posar un exemple... El que resulta sorprenent és que al nostre ecosistema polític ningú no sembla inclinat a preguntar a la població catalana quin és l’escenari que vol. Sobretot resulta sorprenent en els casos de Catalunya en Comú i dels partits independentistes...

Em temo que l’obstacle mental més contundent és una nova versió del TINA “There Is No Alternative” (“No hi ha alternativa”)...que era una frase que Margaret Thatcher repetia sovint per justificar el desmantellament del sistema socialdemòcrata... Ara se'ns diu que la immigració és inevitable perquè així ho determinen la fertilitat (la nostra i la dels altres), el canvi climàtic o les forces del capitalisme global: TINA 2.0... però els migrants van allà on es creen llocs de treball per a ells...

Miquel Puig​ 29/05/2026

R 11: TRUMP, FANÀTIC DE SI MATEIX

Per si a algú encara li quedava cap dubte, la seva idea de poder és la d'un autòcrata, no la d​'un demòcrata. En una democràcia, els governants​... ​tenen el deure de fer que tothom sigui igual davant la llei. Un autòcrata és "el governant de si mateix". Ell fa i desfà la llei. Trump governa descaradament per als seus interessos i en funció de les seves dèries i deliris. Les normes les crea a mida, per a ell i per als seus seguidors fanàtics​...

El cap de setmana passat va convocar a Washington milers de cristians ultraconservadors –amb quinze líders espirituals, tots cristians (set evangelistes) tret d’un rabí– per "consagrar el nostre país com una sola nació davant Déu". Quin Déu?...

Trump s'està convertint a marxes forçades en un autòcrata religiós... ell no creu en res més enllà de si mateix:  Ell és la Nació, ell és la Religió, ell és el Poder... És un fanàtic de si mateix. Ell és la seva religió...

​Ignasi Aragay 24.05.2026

 

Retall 10: ESTRÈS LINGÜÍSTIC

 

​... A Barcelona i bona part de Catalunya, per raons mentals, socials ​(però sobretot polítiques diria jo) i finalment demogràfiques, la llengua franca és el castellà, i contra aquesta constatació ens rebel·lem els que considerem que el català necessita tant la nostra fermesa com l’empatia dels altres, com un bon paraigua legal. Però els catalanoparlants socialitzem amb la certesa que cada dia ens exposem a situacions potencialment conflictives. Si mantenim el català sempre –com és el nostre dret, i com recomanen els sociolingüistes– ens arrisquem a no ser compresos, a haver-ho de repetir tot dos cops, a suportar males cares i potser algun exabrupte, a ser titllats d’intolerants, xenòfobs i fins i tot insolidaris.​..

Toni Soler​ 16/05/2026

R9 " L'extrema dreta dona respostes perverses i l’esquerra es queda en les bones maneres."

 

La dreta culpa els més febles, que són molts, desprotegits, febles, desorganitzats, precaris, i és sobre els seus cossos que es farà l’ajust. I l'esquerra es troba davant d'un dilema: no tocar ningú i, per tant, no fer gaire, mostrar-se tímida, amb bones maneres, però impotent davant la gravetat dels problemes. I en aquests temps d'incertesa, si tu no formes un adversari sobre el qual descarregar l'explicació de per què estem malament, i vols quedar bé amb tothom, al final el teu llenguatge es torna massa tebi en un temps en què la tebiesa la gent no la suporta.

Álvaro García Linera, 24.5.2026

R8 "L'extrema dreta dona respostes perverses"

​"L'extrema dret​a​ creix, perquè és una resposta de seguretat a la incertesa, davant la por, és una resposta de violència, d’odi i ressentiment davant d'allò que no comprenem. És una resposta pervertida, però és una resposta. I les esquerres tampoc no poden parlar el llenguatge de l'estabilitat, no poden parlar com parlaven quan tot funcionava bé.​.. L​'esquerra té limitacions per imaginar un futur, i per traduir aquest futur imaginat en alguna cosa arrelada a l'experiència de la gent. Ha de donar respostes a la gent que no sap com pagarà el lloguer. La dreta, a la seva manera, ho fa: li diu que el seu problema és culpa dels marroquins o dels sud-americans. És una resposta pervertida, però és una resposta. I nosaltres, l​'esquerra, no tenim resposta. ​L'esquerra es queda en les bones maneres.​"

Álvaro García Linera​,​  Ex​-vicepresident de Bolívia i teòric marxista​  24.5.2026