ELS PARES I EL SEGUIMENT ESCOLAR DELS SEUS FILLS: O TOT O RES?
?
Pedagogs, educadors i ensenyants reconeixen que per a molts pares el seguiment escolar és sovint una tasca molt feixuga. La importància concedida a l'èxit escolar fa oscil·lar la seva actitud entre dos extrems: l'excés de zel o el desinterès total. Entre l'excés d'esperances i la desesperança, el terme mig sembla difícil de trobar.
Els pares que mostren una implicació desmesurada solen patir una forta angoixa davant els possibles fracassos dels seus fills... Reaccions excessives als mals resultats escolars solen anar en contra del plaer d'aprendre. Els nois i noies treballen per agradar els pares i no pas perquè els agradi l'escola.
A l'altre extrem trobem pares que, davant una situació de fracàs, "abandonen"...
L'equilibri entre l'excés de zel i la renúncia dels pares és una equació gens fàcil de resoldre. Cal molta intuïció i perspectiva. Cal donar un vot de confiança als nois i noies, cal posar-se dins la seva pell i fer-los costat... "I si el rol dels pares fos justament el d'ajudar els seus fills a creure en el propi èxit?" (Graëlle Foueré)
...
... cada dia són més nombrosos els pares que "deleguen", que compensen les seves absències amb béns materials, que "baixen la guàrdia" mancats de mètode i de conviccions.
... els pares ja no fan de connectors entre la família i la societat... l'individu ja no se sent responsable de la creació i del manteniment del lligam social, sinó que en fa responsable l'escola, la justícia i l'Estat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada