pd 493

DIARI DE  GIRONA  dimarts, 3 de juliol de 2002

SÓC CATALÀ, AJUDEU-ME, SI US  PLAU

Agustí Casanova i Masferrer

Cada dia que passa tinc més la impressió que els catalans ens estem extingint o que ens volen, culturalment, exterminar. En el temps del franquisme l'estrangulament del poble català era violentament groller, descaradament visible, emprava una metodologia matussera, però ara hi ha una combinació de brutalitat i de subtilesa...

...

Hi ha catalans que claudiquen, que no volen sentir a parlar de la crisi del català, tot afirmant que és llei de vida: és l'evolució imparable que avança sense contemplacions. La història és plena de cementiris de  llengües mortes, de cultures extingides, i no passa res...

...

Els idiomes com el català estan patint un deteriorament clar, una erosió sistemàtica i contumaç per part de les llengües fortes que, a gran velocitat van envaint els espais socials que abans ocupaven les llengües minoritàries tot arraconant-les, tot ruralitzant-les, fent que alguns s'avergonyeixin de parlar-les...

...

Els catalans no som una raça, ètnicament parlant, ans som, sortosament, una amalgama de pobles ja que la nostra terra ha estat, històricament, una cruïlla i un punt d'encontre de moltes cultures... Tanmateix, el que ens essencialitza, el que ens dona la identitat òntica, el nostre ser més pregon, és la nostra llengua, si la llengua mor, morim amb ella. És la parla i tota la cultura que ella ha generat el que ens especifica i ens dóna la diferència essencial, que no és ni millor ni inferior que les altres - que quedi dit - però sí que determina la diferència respecte als altres pobles i nacionalitats amb Estat o sense.