L'ENDEMÀ DE LA XIULADA
Jordi Creus
No seré jo qui escrigui que esport i política no s'han de barrejar, que són com l'aigua i l'oli. Val a dir que, generalment, qui defensa aquesta estupidesa és qui més fa servir l'esport per als seus interessos polítics....
... us proposo de retrocedir una mica més en el temps i plantar-nos al 14 de juny del 1925, en plena dictadura de Primo de Rivera. Aquell dia el camp de les Corts acollia un partit de futbol entre el Barça i el Júpiter per homenatjar l'Orfeó Català... els organitzadors van convidar una banda de música de la marina britànica... que per tenir un detall amb els amfitrions, comença a interpretar la Marxa reial. Immediatament, la gran majoria del públic comença a xiular... els músics absolutament desorientats...
Deu dies després, el governador civil de Barcelona, el general Jaime Milans del Bosch, va ordenar tant la clausura del camp com la suspensió de qualsevol activitat del club durant sis mesos. A més, el president Gamper, que va haver de marxar temporalment de Catalunya, va ser inhabilitat per a tornar a presidir el Barça. L'entitat en va sortir reforçada i amb el qualificatiu de "més que un club" que encara manté avui dia...
Una de les persones que va entrar com a soci a causa d'aquests fets va ser Josep Suñol i Garriga, que posteriorment va ser president del club fins el seu afusellament per part de les tropes franquistes el dia 6 d'agost del 1936 a Guadarrama.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada