CATALUNYA: NOMÉS INDEPENDÈNCIA?
Xavier Casals
... aquesta demanda d'independència per a amplis sectors de la ciutadania és inseparable d'un canvi en la forma de fer política: davant la tradicional, articulada des de dalt i que discorre per vies institucionals, en sorgeix una altra d'associada al món civil, generada des de baix, de caràcter assembleari i que demana més participació. I és que la desafecció de bona part dels catalans envers l'Estat és paral·lela a una altra desafecció envers la classe política catalana que passa desapercebuda molt sovint.
...
Aquesta tendència es plasmà en un populisme plebiscitari que tingué dues projeccions: les consultes populars per la independència i els "indignats"... A més d'instal·lar la independència en l'agenda política, aquestes votacions estengueren una democràcia participativa que sintonitzà amb el qüestionament de la vella política representada pels grans partits...
...
La consulta uneix el carrer i el Parlament. La Via Catalana és una representació del poble en moviment per sobre dels partits però amb el seu suport... és una expressió d'independentisme assembleari de masses.
Gestionar l'actual secessionisme només des de la política institucional serà cada cop més difícil per una raó: hom vol un nou Estat, però també una nova política, i això no s'ha copsat prou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada