dimecres, 7 de setembre de 2016

pd 807

PRESÈNCIA, 21 de juliol de 1996
NI COMUNISME, NI ESTAT DEL BENESTAR
Narcís Genís

Volen ressuscitar el PSUC. És curiós, que això és digui just en un moment en què la paraula comunista ens sona a resclosida, a rònega, a un model de societat utòpica que alguns ideòlegs i filòsofs es plantejaven a principi d'aquest segle que ara acabem...

Abans, a la gent li feia por dir-se comunista, avui els fa vergonya,... El PSUC ha viscut 60 anys i es resisteix a morir... Té sentit que continuï com a partit? No és millor que es dissolgui definitivament dons Iniciativa per Catalunya?

Gregorio López Raimundo no vol matar el PSUC perquè diu, i té força raó, que el comunisme, la teologia de l'alliberament, el moviment ecologista o una altra cosa, es digui com es digui, avui són molt necessaris sobretot per prendre partit enfront del capitalisme salvatge que és el que impera en el món d'avui. Aquesta onada que ve i que creix des que es van enfonsar els països socialistes i que intenta anul·lar els avantatges que els treballadors han aconseguit en cent anys de lluita, sembla que no hi ha res que l'aturi. De moment, ja estan en qüestió totes es conquestes de l'estat del benestar... Que si la sanitat i l'ensenyament públics potser  hauran de deixar de ser gratuïts, o que anem fent plans privats de pensions, perquè si pensem viure d'una jubilació ho tenim molt magre. Davant d'aquest panorama i del futur tan negre que ens presenten, potser sí que haurem de reflexionar si cal ressuscitar els moviments socials, el comunisme i el PSUC.

Cap comentari:

Publica un comentari