dilluns, 17 d’octubre de 2016

pd 840

AVUI dilluns 15 d'octubre de 1990
ELOGI DE LLUÍS COMPANYS: LLUÍS COMPANYS I NOSALTRES
Josep Lluís López Bulla

Generalment, la literatura historicista sobre Lluís Companys acostuma a tenir un enfoc reduccionista. El president Companys és descrit només com una part - important, això sí - del que realment va ser. És a dir, un dirigent polític que va conduir els avatars de la Catalunya del seu temps, durant els seus anys de maduresa. Però en rars i ocasionals moments sorgeix la figura de l'altre Companys. I a mi em sembla que aquesta mutilació - interessada o no - ha de ser reparada, descrita com a mínim, si volem entendre la ecumenicitat del nostre home. M'estic referint a les seves relacions, fins i tot personals, amb el moviment dels treballadors i amb els sindicalistes del seu temps. L'assumpte té importància perquè Companys arriba a la política a través d'un compromís de civilitat amb les esperances i lluites dels treballadors de la seva època. És a dir, a través d'una ortopraxi que sorgeix de la preocupació pels anhels de les capes i classes més desafavorides de la societat catalana...
... va compartir moments de privació de llibertat amb alguns sindicalistes com Seguí, Peiró, Pestaña i altres, en defensa dels interessos de Catalunya i de les seves classes treballadores.
... tenia del nostre país una concepció basada en el protagonisme de la classe treballadora com no l'ha tingut fins ara cap màxim dirigent polític del nivell de Lluís Companys, cosa que el converteix en un president atípic...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada