COMPANYS DES DE LA PRESÓ
Víctor Alba
... tots els que ens trobàvem allí (a la presó, l'any 1940) teníem motius, diversos per a cadascú, per detestar Companys, i motius, també diversos, per admirar-lo. Em deia que la vida de Companys havia estat un teixit de contradiccions, arrauxaments i cauteles, i, en això, ben catalana... Els cenetistes... Els nacionalistes... Els poumistes... Els psucaires...
Ara, em deia, Companys es convertiria en un símbol i tot això s'oblidaria per recordar només la seva mort. Em sabia greu, car eren les contradiccions i vaivens de la vida de Companys allò que, com a experiència i lliçó, ens podia deixar de més valuós. Al cap de mig segle de l'execució, el símbol ha esborrat, en la memòria popular, aquest llegat d'experiència...
...
El símbol Companys, al cap de tants decennis, em diu poca cosa. L'home, el polític, l'arrauxat i el cautelós, en canvi, em fascina. I em penso que és l'home, més que no pas el símbol, el que es mereix que coneguem i recordem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada