pd 920

​DESTINO núm. 1755 - 22 de maig de 1971

LA IMPOSIBLE JUVENTUD AMERICANA 1971

José M. Massip

Quan en un sol dia, el 3 de maig de 1971, en una sola ciutat, la policia i les patrulles de l'Exèrcit federal i els batallons de la Guàrdia Nacional, és a dir, els instruments de l'autoritat, detenen a 7.000 persones, alguna cosa passa en aquesta ciutat de Washington​

​...

Set mil persones. Com són? Mitjana d'edat de 22 anys. D'ambdós sexes, grenyudes, blanques, estudiants, vestides de pobre, vivint amb un esclop i una espardenya, ... Molta fam. Massa marihuana. Pantalons de vellut blau, espardenyes, camises suades, poca dutxa i el sac de dormir a l'espatlla... De tan en tan, una noia de cabell llarg i ulleres, sota l'arbreda o les estrelles, uns petons i ja veurem que passa demà.
...

Quina subcultura és aquesta? Què volen aquesta canalla? D'on venen? Qui els convoca a aquestes enormes assembles al vent i a la pluja? Els convoquen alguns dirigents, però els mobilitza la seva consciència...

Què hi van a fer? Van a protestar. De què? De la guerra d'Indoxina. Amb quines perspectives? Cap ni una, com no sigui un cap esberlat per un cop de porra d'un policia emprenyat...
...

Van haver d'improvisar tancats, perquè ¿què es fa en una ciutat amb set mil detinguts? Un estadi i el Coliseu foren els seus camps de concentració provisionals...

Tal com diu el govern: la subversió fou jugulada... però la qüestió és l'existència als Estats Units d'una joventut irada i disposada a anar a la presó per expressar la seva protesta contra la guerra del Vietnam...