EL MÓN, 23 de març de 1984
PER UNA POLÍTICA DEL BENESTAR (i 2)
Miquel Porta Perales
... "estendre" el treball a tota la societat (treballar menys per treballar tothom, com diu l'eslògan sindical). Ha de quedar clar, però, que la reducció dràstica del temps de treball necessari no
implica una degradació del benestar social... amb un treball de dues o
tres hores diàries pot mantenir-se un nivell de vida raonablement alt i
digne. Que l'augment de la productivitat serveixi per reduir el
temps de treball necessari és, a més, una ocasió històrica que tenim
davant nostre per començar a emancipar el treball assalariat.
Aquesta política de reducció del temps de treball es completaria amb una nova política de redistribució de la riquesa i del benestar...
Es tracta, en síntesi, de subordinar i/o fer compatible el creixement (limitat) quantitatiu amb el qualitatiu (salut, oci, educació, etcètera)...
El creixement limitat, l'escassetat (relativa i de "necessitats"
quantitatives i alienades) i un consum de necessitats qualitatives
constitueixen l'única via cap al benestar i l'existència digna.
Altrament, m'ho temo, no farem sinó governar (en profit d'uns pocs) la
desocupació i la injustícia pretextant lluitar contra la inflació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada