dijous, 11 de maig de 2017

pd M18

EL MÓN, 23 de març de 1984
CRÒNICA SENTIMENTAL DE CATALUNYA (3) (1950 - 1980)
SOBRE RODES (A)
Joan Barril
La vida s'arrodonia com el tortell dels diumenges. El pas del temps havia assolit una cadència amable en els rituals de la calor i del fred, de l'alegria dels cossos i de la penitència de les ànimes, que es repetien amb la consciència col·lectiva del fet que tots anàvem millorant. Finalment s'havia vençut la guerra de la postguerra, i els catalans se sentien posseïdors d'aquella precària riquesa dels pobres que consisteix a haver perdut la por a la pobresa...
L'hivern submergia els carrers en el fum de les calefaccions i pels volts de Nadal hom podia percebre aquell aroma de diners llunyans que la cantarella de la loteria feia voleiar celoberts amunt. La primavera es feia present amb la sentor de terra mullada i la barreja de cuiro i de colònies de tots els nens que estrenaven palmó i sabates el Diumenge de Rams...

Als estius dels cinquanta... L'ombra era més fresca i el sol més brillant i els barris o els pobles exhalaven una flaire penetrant de fems i de garrofes sota el monocord brunzir de les mosques. Aquells eren encara temps de mosques, i de les bigues de les botigues penjaven unes marronoses cintes engomades, inspirades segurament en alguna faula grega, on anaven a immolar-se en un silenciós holocaust tots els insectes de la contrada. De nit, els veïns sortien al carrer amb les cadires...
Als estius dels cinquanta, les ciutats s'omplien a poc a poc de forasters despistats... Venien de molt lluny. Eren noies gòtiques, altes i solemnes, que ens recordaven la nostra condició d'anella perduda...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada