pd M19

EL MÓN, 23 de març de 1984

CRÒNICA SENTIMENTAL DE CATALUNYA (3) (1950 - 1980)
SOBRE RODES (B)

Joan Barril​

... Recolzats a la barana dels Pirineus, milers d'excursionistes van deixar son i sou per les tarteres pirinenques d'Aneto, el Puigmal, Carançà amb l'únic objectiu de contemplar l'altra vessant de la muralla que separava dictadura i democràcia... l'excursionisme es convertia en la manifestació de lleure més important de la Catalunya dels cinquanta. I la veritat és que ningú no considerava que una marxa amb motxilla pels camins del país era únicament una manifestació de l'oci. En la precària mitologia nacional d'aquells catalans, l'excursionisme tenia quelcom d'acte de servei, com si l'incessant caminar de l'excursionista fos una manera de comprovar que les fites interiors que delimitaven Catalunya eren encara al seu lloc... Els avantpassats els havien llegat el Pedraforca, el Montseny, el Matagalls, la fageda d'en Jordà, el pla de Campllong o la serra de Prades i, cada diumenge, uns patriòtics pelegrins disfressats d'excursionistes retien homenatge a la història orogràfica del país, potser l'única història que tan sols podria ser amagada a cops de barrinada. En uns moments que tot continuava sent sospitós, que la llengua, la senyera i el cognom feien arrufar les celles dels tricornis, el paisatge de la Catalunya interior era l'únic manifest legal que els catalans duien escrit a la memòria. El catalanisme d'aquells anys va fer-se a peu, i les mans anònimes dels excursionistes van convertir cada cim i cada avenc en un pal on onejava la llibertat i la protesta.