PRESÈNCIA, 19 de juny de 1994
AMB TOTS VOSTÈS, EL MUNDIAL!
Josep Maria Fonalleras
Hi
ha esdeveniment esportius que funcionen com un mecanisme de rellotgeria
i que, de tant en tant, tornen per dir-nos que envellim i que ja no som
el nen que ... l'any 66 tenia set anys i encara recorda una
final memorable, en blanc i negre, potser amb set gols, i una semifinal,
aquell any, també, amb pròrroga i tot, potser entre Itàlia i Alemanya. La memòria és difusa, per força, i només podem rescatar parcel·les sense urbanitzar:... el gran Fachetti, Déu meu!, l'empenta de Bobby Charlton i l'elegància de Franz Beckenbauer. Les samarretes arrapades dels jugadors del Brasil, a Mèxic, l'any 70, i la carrera de Tostao
cap a la banda per fer el senyal de la creu, embogits tots els
seguidors i els que ens ho miràvem, en color, des de casa (o potser la
tele encara no tenia color?),... I el gol de Pelé des de mig camp i les passades de Gerson i aquell porter blanc dels brasilers (jugaven sense porter, quasi) i el regats de Rivelinho...
...
...
Tinc més bons records dels campionats de quan era petit que no pas dels més recents.
...
...
El futbol és art i, a més, passió i, com totes les passions, demana fidelitats, excessos...
...
...
... Brasil és fix ( un Mundial sense Brasil seria una traïció), però a pesar de tot, encara em queda l'esperança de descobrir una França com la del 86 o una Polònia com la del 78. Que els vagi de gust. Tot un mes de felicitat és a les seves mans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada