pd MX

​EL PERIÓDICO, setembre de 1991?

ALT I PRIM, PARENT D'EN BUFA

El Sabelotodo

Ens sorprèn i complau que ... un personatge com Bufa, que és de finals del segle XVIII, es mantingui present en la memòria de la gent.
No tenim constància de com es deia realment l'individu anomenat Bufa. Sembla ser que va viure a Barcelona quan encara l'enllumenat públic de la ciutat, establert a partir de 1752, era amb làmpades d'oli...

Aquestes noves làmpades, protegides per fanals, més de fusta que de vidre, feien poca llum, però millor que les teieres. Per atendre-les hi havia un servei de fanalers que, el capvespre, recorrien la ciutat i encenien els punts de llum. Els quals penjaven d'una corda, que passava per una politja... Els fanalers tenien la clau per obrir la porta protectora i la utilitzaven a la matinada, quan apagaven els fanals i canviaven el recipient de l'oli, quasi consumit, per un altre nou i ben ple. Quan es feia fosc es limitaven a encendre els blens de cada fanal amb una canya llarga, proveïda d'un carbonet incandescent a la punta. Darrere seu hi anava, en aquells temps que diem, un noi extraordinàriament alt i prim, que d'una bufada es dedicava a apagar les dèbils flames que aquells homes acabaven d'encendre.

El noi, que era una mica curtet, ... era seguit sempre per la canalla. Aquesta, avesada a la gresca i a fer sarau, cridava: "bufa, bufa" i el xiquet, esverat, apagava d'una bufada els fanals acabats d'encendre. Val a dir que això li va costar més d'una pallissa, administrada pels fanalers irritats per la brometa, però també el va fer molt popular entre els barcelonins d'aleshores... Al cap i a la fi, l' innocent noiet sols els apagava i en elogi a la seva altura es creà la frase: "alt i prim parent d'en Bufa"...

El tal Bufa no se sap quan va desaparéixer de Barcelona, però pertanyí a l'època dels fanals d'oli. El 1842, començà la il·luminació a gas i el 1882 arribà l'enllumenat elèctric.

​