dilluns, 5 de juny del 2017

pd MXL

​ARA, dissabte, 29 d'abril del 2017
EL CASAMENT
Sílvia Soler
Quan ens trobem tots, sempre hi falta algú...

... sempre hi ha dolor per l'absència...
... recordar la frase que es va repetir - primer amb una mort, la del pare, després amb l'altra, la de la mare - en boca de tanta gent que la deia de bona fe: la vida continua, el temps ho cura tot.
Sí, la vida continua, i a estones és feliç i plena, però el temps no cura res, si de cas atenua. Per l'amor de déu: han passat trenta-cinc anys, tinc l'edat que tenia el meu pare quan es va morir i la seva mort encara em fa mal!
...
Ara preparem un casament i ens encomanem l'alegria... Però trobem a faltar, encara, els pares/avis (fins i tot els més joves, que no els han conegut). I és per ells que ens hem esforçat a transformar la ràbia en esperança...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada