ARA, dissabte, 29 d'abril del 2017
EL CASAMENT
Sílvia Soler
Quan ens trobem tots, sempre hi falta algú...
... sempre hi ha dolor per l'absència...
... sempre hi ha dolor per l'absència...
... recordar la frase que es va repetir - primer amb una mort, la del pare, després amb l'altra, la de la mare - en boca de tanta gent que la deia de bona fe: la vida continua, el temps ho cura tot.
Sí, la vida continua, i a estones és feliç i plena, però el temps no cura res, si de cas atenua. Per l'amor de déu: han passat trenta-cinc anys, tinc l'edat que tenia el meu pare quan es va morir i la seva mort encara em fa mal!
...
...
Ara preparem un casament i ens encomanem l'alegria... Però trobem a faltar, encara, els pares/avis (fins i tot els més joves, que no els han conegut). I és per ells que ens hem esforçat a transformar la ràbia en esperança...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada