pd M41

​ARA dissabte, 29 d'abril del 2017

DE LA VERITAT A LA POSTVERITAT (1)

Marina Subirats​

... Estava davant d'un cas de postveritat, encara que jo no ho sabia: era un fenomen que només tenia un nom, el de falsedat. Però el cinisme s'ha generalitzat, i ho ha fet embolicant més la troca: el nom de postveritat esmenta la paraula veritat, no falsedat. Pot semblar una veritat, només que post. Com que som en una època de molts post, i ser post sembla de bon to, la postveritat potser també pot colar com qualsevol altre modernitat post. Que som en un moment de tornada de tot, sense saber encara, malauradament, on anem, i per això el que fem és, per ara, negar allò que ha existit, no anomenar allò que volem que sigui...
...

M'imagino la desesperació dels (qui) quan intenten contrarestar-les (les postveritats), comproven que la seva veu no és sinó una més en el guirigall col·lectiu...

Quines són les característiques de la postveritat que la fan, tanmateix, diferent de la simple i pura mentida? La postveritat és una manipulació de la veritat: no inventa un fet des de zero, sinó que parteix de qüestions i conceptes que estan legitimats en l'àmbit públic, que ja són presents en els mitjans de comunicació. És a dir, que ja ens sonen com a coneguts. I, a partir d'aquí, els manipula fins a canviar-ne el sentit...

"El secret consisteix a ser descaradament populistes". Es tracta d'explicar les coses complicades d'una manera senzilla, a l'abast de tothom, i d'utilitzar elements emocionals, que mobilitzen perquè es presenten com a evidències... És així com es va soscavar el suport a l'estat del benestar explicant que era un invent per mantenir els dropos i els aprofitats, per després procedir a retallar-lo sense gaires protestes. O com es va desacreditar el sector públic dient que eren ineficaços, per poder després privatitzar-ho tot a baix preu entre la indiferència general.