(de la sèrie: arafaunanyomés)
Els vicis de la vella política han estat tipificats amb aquesta etiqueta. El seu discurs, volgudament equívoc i covard; l’ajornament sine die
dels compromisos adquirits en els programes electorals; l’aflorament
continu d’escàndols de corrupció,... el
rebuig de tots aquests elements ha portat a primera línia la justa
exigència d’una altra política, nova o no, que havia d’escoltar-se de
debò els ciutadans. Una política que, mitjançant la consulta directa,
assembleària o referendària, havia de retornar-los un poder de decisió o
almenys d’influència que s’havia perdut a mans dels poders financers,
perillosament ocults entre els intersticis de les bancades dels
hemicicles.
Toni Güell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada