(arafamésdunany)
... l’1 d’octubre té tots els números per convertir-se en
efemèride i conté els ingredients que resumeixen les emocions de
tot l’any: la dignitat, la repressió i la frustració. Per això quan
recordem l’1 d’octubre ho fem amb una nostàlgia agredolça, que ens
recorda les nostres potencialitats i limitacions. En certa manera em
recorda l’Onze de Setembre -la derrota tri-centenària, que commemorem
perquè va esdevenir llavor de victòria-. Qui sap si l’1 d’octubre no
podria esdevenir una Diada contemporània, sense olor de pólvora. Una
jornada que, com la del 1714, ens recordi de què som capaços i en què
som impotents. Tot i que hi ha una diferència fonamental entre les dues
fites: l’Onze de Setembre és una derrota honorable. L’1-O és una
victòria desmentida per la realitat posterior... amb la Generalitat governada de forma arbitrària i venjativa per un
partit de corruptes i radicals -el PP dels quatre diputats-, és una
estampa patètica que resumeix perfectament l’abast d’una crisi
sistèmica.
Toni Soler
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada