(arafa...)
... Un any més. Comença l'any i no podem pas dir que
prometi gaire. Segurament més desgràcies que coses agradables. Més
injustícies que justícia. Nadal ha estat trist. Els nostres presos i els
nostres exiliats ja el celebren així per segona vegada. Només hi ha
l’alegria que la gent no es cansa d’acompanyar-los, de prop o de lluny,
físicament o mentalment... Miro el final de la Missa del Gall, retransmesa per TV3. Una mica trista
i ensopida, m’ha semblat. He trobat a faltar alguna nadala al final, o
bé un esclat de l’orgue nou. Res...
A casa tenim un pessebre petit. Suro, molsa, quatre branquillons d'avet
que fan d’arbre, un camí de neu, feta amb sal grossa, per on van cap al
portal mitja dotzena de pastors, una bassa, feta amb paper d'alumini, on
renta una dona i per on neden dos aneguets. I una caseta al fons,
voltada d’aviram. En un racó una mica amagat, el caganer, que mai no hi
falta perquè és el símbol de la carnalitat del Misteri de Nadal. ¿O és
que algú es pensa que el Nen Jesús no feia caquetes? ... Al nostre portal, a part de Josep i Maria i el Nen, hi
ha, com cal, el bou i la mula. Per a mi sempre han estat simbòlics.
Tots dos estèrils, s’estan allà, impertèrrits, i escalfen una mica els
peuets del Nen amb el seu baf. I l’àngel, que, en aquesta història, hi
té un paper important. Ell va anunciar a Maria que seria Mare de Déu, i,
als pastors, que el Nen havia nascut. I va parlar amb sant Josep que no
es sorprengués del Misteri...
(nota: consultar el pd 1885 per veure el final de l'article, si t'interessa...)
Narcís Comadira
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada