1. En sortirem canviats. Ho dubto. Després dels
horrors de la Primera Guerra Mundial i de la pandèmia de grip del 1918
(que va matar 10 vegades més espanyols que el covid-19), el que va venir
van ser el jazz, el xarleston, l’especulació borsària i els Feliços
Vint, una de les èpoques de més frivolitat, desigualtat i
irresponsabilitat que ha protagonitzat Occident, i que, gens
sorprenentment, va acabar molt malament. Per bé o per mal, si els
bitllets d'avió i la benzina segueixen tenint els preus que tenien,
tornarem a passar els caps de setmana a l'altre extrem d’Europa, les
autopistes es tornaran a col·lapsar els caps de setmana i els carrers
tornaran a omplir-se de cotxes...
2. La recuperació econòmica serà ràpida... o no.
3. La crisi fiscal pot portar a canvis radicals i permanents. El
cost de la crisi per a les arques públiques està resultant fenomenal, i
estem molt lluny de veure'n el final, perquè mentre el sector turístic
no es normalitzi, l'Estat haurà de suportar el cost dels ERTO, el de les
prestacions de desocupació i la reducció de la recaptació. De moment,
té barra lliure per gastar, però és qüestió de temps que els creditors
comencin a demanar explicacions...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada