(arafa...)
... El benestar és fruit del sentiment de créixer
humanament: de sentir que som fidels al fi últim de la nostra
naturalesa. I anar molt bé de salut (amb esport i dieta) o economia
(enriquint-nos) no sempre facilita i de vegades entrebanca -si en fem un
fi i no un mitjà- el complex procés d'esdevenir persona... una economia que no ens faci més feliços està mal orientada... amb menys pressió econòmica es pot viure millor... n’hi ha hagut prou amb unes poques setmanes de consumir i produir només el que necessitem perquè l'economia es desplomi... ¿I si ens poséssim a fer una economia lògica, una economia del benestar (i del benestar de tots)?
En un món no neoliberal -en un món possible i millor- tendiríem a produir i consumir només el que necessitem per tenir més temps per ser persones. No faltaria feina perquè feina seria treballar pel bé comú (i això mai s’acaba), i no hi hauria atur perquè la feina seria un dret i un deure. En un món sostenible-l'únic món possible si no ens volem extingir- produir i consumir menys propiciaria més benestar.
Albert Pla Nualart 3.5.2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada