Durant gairebé una dècada la CUP ens ha dit què era bo i què era dolent; què era d'esquerres o de dretes; quina era la naturalesa de l'independentisme autèntic. Ells eren els insubornables, els purs, els que marcaven les línies vermelles. Aquest paper és molt agraït (i poc arriscat) però acaba generant antipatia en la resta de les forces polítiques. Fa algunes dècades, aquest paper el jugava ICV i després els comuns... I també li va passar el mateix a ERC, ... Tots els partits passen per aquesta metamorfosi, quan creixen.Però la CUP no. La CUP no vol créixer, perquè la seva vocació és al carrer, fent de punta de llança dels moviments socials i situant-se a la trinxera oposada al poder...
Toni Soler, 2.1.2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada