Si totes les fantasies d'aquests senyors sobre l'escola catalana, a mig camí entre un camp de concentració i una spartan race, fossin certes, hauríem de dur els mestres al Tribunal Europeu de Drets Humans i jutjar-los per crims contra la humanitat. Si Rosa Sensat aixequés el cap es canviaria el cognom.
La dèria d’aquest home
deu ser la de residualitzar el català al nivell d’altres llengües
peninsulars. El català ha anat massa lluny en la normalitat, i no pot
ser. Que serveixi per fer quatre balls tribals, per dir “hola” i “adeu”,
per posar noms a les barques i perquè algun personatge molt vell i molt
rural i molt analfabet el parli en alguna sèrie. No ha de servir per a
la normalitat. I aquest comportament és el que apliquen els fatxes a tot
el que els amenaça els privilegis... El català no pot servir per al programa d'humor polític de TV3, que fa
riure tant a la gent. El català no pot servir per escriure bestsellers.
On s'és vist que per Sant Jordi la gent es compri llibres en català, i
que els facin crítiques i els tradueixin, com si fossin llibres normals?
El català no pot servir per fer pel·lis, perquè llavors passa el que
passa. El català no pot servir per fer cançons modernes, només
folklòriques, que després la gent les canta, se les sap. Si tot això
passa, el català podria arribar a ser com el castellà. I això sí que no.
Empar Moliner,4.6.2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada