... el prestigi cada cop més gran del “paradigma científic”: sembla com si
qualsevol cosa que no passi per la ciència –i, pitjor encara, per la
tècnica– no posseeix cap valor o no acabi de ser explicada... però l'essència
humana i el més enllà continuen sent un misteri, per sort... l'escola pitagòrica va descobrir i descriure la relació entre els sons,
les escales musicals o les harmonies i les lleis matemàtiques. Les
cordes curtes d’una lira donaven un so més agut que les cordes llargues... Ara bé: la música que escoltem no té res a veure amb les lleis
matemàtiques a què pot ser reduïda. No escoltem música pensant en les
lleis que ordenen els intervals o les harmonies cromàtiques. La música
surt dels instruments gràcies, també, a les lleis físiques de
l’acústica, però no ens arriba a les orelles com a ciència: hi arriba
com a fruïció estètica. Ens arriba un so, o una barreja de sons,
melodies, harmonies i timbres que ens agraden o ens desagraden: depèn
dels gustos... La música pot ser entesa com una
ciència per un musicòleg; però a un amant de la música li espatllareu el
seu delit si transformeu un goig estètic en una lliçó de ciències
exactes.
Jordi Llovet, 18.6.2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada