Diria que el context en què es produeix un acte sexual no consentit –no
en podem dir “relació” si t’hi obliguen– és el que importa o hauria
d'importar... A una persona, diguem-ne, “sana” no li caldrà, en general, demanar el
consentiment o consentir. Flirtejarà, jugarà, parlarà, riurà, i sabrà
interpretar i acceptar el que passi.Estic parlant de relacions no
consolidades. En el cas de les consolidades (sempre, parlant de gent
sana) poques vegades s'ha de verbalitzar si se'n tenen ganes, perquè ja
es nota... En resum, diria que els “sans” no els cal
el consentiment, perquè mai obligarien sense consentiment i els
“insans” tampoc els cal, perquè obligarien de tota manera a consentir...
Empar Moliner, 27.8.2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada