AVUI dijous, 22 de juny de 1978
DÉU TE GUARD, TRISTESA
Josep M Ballarín
...La mare que veu morir el nen, el marit que veu morir la muller, el fill que veu morir la mare. Qualsevol mort. La mort, per als qui quedem, sempre ens deixa arran del cingle...
...La fe no treu el dolor, potser encara l'aviva, però obre estranyament una mica d'escletxa, just per una mica de pau.
...L'estrany és que l'home, àdhuc perdut de tristesa, és un creador d'alegria. Per això eres a la Patum (Clara, Clareta). Hi érem tots els tristos, fos quina fos la nostra mena de tristesa.
...Dret, solemne damunt la guita, el Mixu va fer la seva homilia. Potser no el vas entendre. No explicava tan sols unes baralles locals. Estava dient que no hi ha alegria sense litúrgia, que la Patum no és una escabellada boja. Que si només veniu a fer el boig, més val que no vingueu. I QUE EL POBLE QUAN BALLA ÉS INTOCABLE. Perquè és de Déu...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada