LOS PARADOS (1)
Ignacio Fernandez de Castro
Aquest any de 1978 és el cinquè d'un període de crisi que començà a notar-se el 1974, tot i que les seves causes són més llunyanes. Quatre anys i mig de recessió i atonia econòmica, acompanyats d'una puja continuada dels preus, són massa anys, massa mesos, massa dies d'angoixa i d'inseguretat inclús per uns pobles tan acostumats a patir con els que conformen l'Estat espanyol...
...
El més tràgic d'aquesta prolongada situació és que la crisi es produeix en una societat organitzada en la desigualtat, dominada per la competència, pervertida per quaranta anys de poder arbitrari...
...
La unitat de la classe obrera és el factor necessari per tal que en les crisis econòmiques els capitalistes no facin recaure la totalitat dels seus efectes sobre el poble, imposant solucions que només perjudiquen al poble, però la unitat de la classe obrera és molt més que una paraula, una sigla o un "slogan" de propaganda; és abans que res, una solidaritat activa entre els diferents grups i elements socials que composen la classe.... i allí són els aturats reclamant aquesta solidaritat activa necessària a la unitat....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada