COMUNIONS
Joan Vall i Clara
Pensa, en el seu error, el rector de Banyoles que l'àpat familiar no és part intrínseca al santíssim sagrament de la comunió i oblida que del pa d'àngel ja ve just que en visquin els que debuten en la gran taula cristiana...
...
Si no hi ha festa, àpat, vestits, regals i xerinola, faran la comunió quatre gats. Molt més ara, que sortim de la crisi i que la gent torna a sentir com els pistrincs li sonen a la butxaca. Tenir diners i no poder ostentar-los és gairebé com no tenir-los...
El rector de Banyoles i els que com ell volen que se segueixin els criteris d'austeritat, se'ls ha d'aplaudir i resar-los el parenostre pels que van errats. Buida ha de quedar-los l'església, si continuen ferms en el seu plantejament...
No estan els temps perquè els nens es sentin iguals, sinó perquè els papes i les mames els llueixin i en facin ostentació. No van a missa, ja, les teories igualitàries dels seixanta, en aquesta dècada dels vuitanta que ha fet més salvatge que mai la competitivitat i l'individualisme capitalista.
... El postmodernisme prefereix mariscals i núvies de set anys, encara que el rector de Banyoles no ho entengui ni jo tampoc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada