dijous, 7 de gener del 2016

pd 620

ARA, 6 d'agost del 2011
RESSENTIMENT I PREPOTÈNCIA (1)
Vicenç Villatoro

Segur que la història mai no es repeteix igual. Però de vegades s'assembla una mica. I, sobretot, la història és un magatzem d'experiències que sabem més o menys com acabaven, on van portar. Per bé i per mal, per copiar o per evitar.
Som molts els que, des que va esclatar la crisi actual, ens mirem amb lupa les semblances i les diferències amb els anys trenta, després de la crisi del vint-i-nou. Sabem que allò va acabar malament, molt malament, i per tant és una guia fantàstica per saber què no hem de fer ara.
...
En un cert sentit, políticament, socialment, el que va passar als anys trenta ... va ser que els extrems es van carregar el centre. La crisi va tenir un efecte centrifugador: les sortides radicals, que van desembocar en els totalitarismes, van esbandir les moderades...
...
Em fa l'efecte que en el segle XXI hauríem d'evitar aquesta derrota del centre. I no estic parlant del centre polític, sinó d'una noció més àmplia d'espais centrals. La seva derrota va ser provocada llavors per la força hipnòtica del pensament totalitari, per la capacitat mobilitzadora del populisme de qualsevol signe, però també per la incapacitat dels espais centrals de gestionar la crisi.
...  el risc és que els valors que representen aquestes capes mitjanes quedin atropellats per la capacitat d'atracció dels extrems.

(continuarà...)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada