pd 892

​AVUI  20 de desembre de 1990

"IN GOD WE TRUST" 
Montserrat Roig​

Aquests dies, el Diner no farà vacances...

Les botigues són obertes, i tothom hi pot entrar i cantar-hi lloances, tant si ets ric com pobre. Perquè els pobres també tenen algun calé, no massa, però algun si que en tenen, i és que s'han de despendre de la paga doble sigui com sigui... Em direu que sempre ha estat així, que la festa de Nadal és la festa de l'amor amb calerons, i no us preocupeu, que no us recitaré els versots de Salvat Papasseit, però, encara que sempre hagi estat així, avui és una mica més descarat...
És una religió, la del capitalisme, que no té teologia, deia Walter Benjamin. Però és que el Diner tampoc no té Evangelis. El Diner s'ha convertit en Déu, és Déu mateix... si teniu un dòlar a la mà, mireu que hi posa. Veureu que i diu: In God we trust...

... fem veure que el Diner és etern, que no s'acaba mai, i la manera de demostrar-ho són les targetes de crèdit. Que són el Diner consagrat...
...

I la bella història del nen que va néixer, essent Déu, pobre entre els pobres i diuen que pelat de fred, esdevé un sarcasme. La imatge d'aquest nen omple els aparadors del santuari del Diner. I potser aviat, com aquell qui no vol la cosa, en lloc del nen damunt el jaç de palla dins la cova, hi trobarem una targeta de crèdit.