EL PAÍS SEMANAL, 22 de mayo de 1994
ESPAÑA (i2)
Rosa Montero
... Si alguna cosa nova he après aquests darrers cinc o sis anys és que la gent menteix. Però menteixen d'una manera colossal, espaterrant. Menteixen com jo no creia pas que fos possible. Menteixen sense que els surtin els colors, sense perdre el somriure, sense deixar d'estimar-se moltíssim a sí mateixos: no sé pas com se les apanyen, però ho fan. Vet aquí l'última cosa que m'ha ensenyat la vida, i és molt amarga.
Ja ho sé que amb Franco es robava: en grans quantitats, amb impunitat i verticalment, és a dir, robaven en general els poderosos. Però amb el govern socialista sembla haver-se democratitzat la corrupció: ara hom diria que la meitat del país és al trinquet. Tant han robat tants que ja començo a pensar en un disbarat, a saber: que si l'horda de lladres tornessin els diners que ens han anat arrabassant, potser Espanya no estaria tan en crisi com està ara.
És ben igual el que digui Felipe González amb el seus deliris numantins de no voler fer el joc a no sé quina dreta. Estem parlant de la història, i d'un país que es lliurà a un projecte, a una idea, a un esforç. D'una societat que no mereixia això..
...
És ben igual el que digui Felipe González amb el seus deliris numantins de no voler fer el joc a no sé quina dreta. Estem parlant de la història, i d'un país que es lliurà a un projecte, a una idea, a un esforç. D'una societat que no mereixia això..
...
Les coses ja es veien a venir fa cinc, fa set, fa nou anys: el govern hauria d'haver tallat aleshores la corrupció i no tancar-se en una passivitat que potser fins i tot fou còmplice...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada