ARA diumenge, 12 de febrer del 2017
¿"CASA NOSTRA" ÉS CASA NOSTRA? (1)
Albert Pla Nualart
La campanya Casa nostra, casa vostra
sorgeix d’un impuls solidari que només pot merèixer elogis i adhesions,
però corre el perill -segons com es plantegi- de ser més útil per
fer-nos sentir millor que per avançar en cohesió i democràcia. Sense
reflexió, coherència i compromís, pot acabar sent un episodi més
d’aquest infantilisme emocional que un dia pateix pels refugiats i
l’endemà pel futur de Messi. Dir a tots els que avui viuen situacions de
misèria i violència que casa nostra és casa seva és molt més fàcil que
acollir-los de debò a casa.
Tenim la capacitat i el
deure moral d’acollir molts més refugiats i immigrants -i, a més, ens
convé-, però la lacerant realitat del carrer és que acollim poc i
malament molts dels que fa anys que són aquí. L’escola de Salt sense ni
un alumne d’origen català marca nítidament, com a símptoma d’una
tendència general, on rau la diferència entre l’exaltació solidària
d’una festa i la dificilíssima convivència del dia a dia... No és difícil empatitzar-hi des d’una sensibilitat
de classe mitjana. Costa més empatitzar, i encara més conviure, amb les
que volen marxar d’altres racons del món i arriben aquí amb tots els
dèficits a què aboca la pobresa extrema. I cal tenir el valor de dir que
el tipus de ciutadà que hi conviurà -i hi competirà laboralment en una
desesperant subhasta a la baixa- no respon al perfil mitjà del nostre
lector ni al de bona part dels impulsors de la campanya...
(Continuarà...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada