ARA diumenge, 12 de febrer del 2017
¿"CASA NOSTRA" ÉS CASA NOSTRA? (i 2)
Albert Pla Nualart
No és cert -diguem-ho alt i clar- que siguin els estats o
els polítics els que no deixen ser solidaris els ciutadans, si per
ciutadans entenem tothom qui vota. Ara mateix, i és una tendència que va
a més, els partits i els líders castigats a les urnes són els que obren
fronteres i no pas els que les tanquen. Però és fàcil ser víctima d’una
il·lusió òptica. Com passa en altres debats polítics, “la ciutadania”
-els més actius i compromesos socialment: els que, a més de vot, tenen
veu- té uns valors i un punt de vista substancialment diferents dels de
“la majoria silenciosa”. Si uns fossin ciutadans i els altres no,
tindria raó el manifest de la campanya quan assegura que “la ciutadania”
reclama que “Catalunya sigui terra d’acollida”. Com que ho són tots, és
una afirmació que no gosaria fer.
Però aquesta no és
una història de bons i dolents. Si “la majoria silenciosa”, la que se
sent només quan vota, castiga qui obre fronteres és perquè creu que
obrir-les -en un estat del benestar en retrocés- fa encara més precària
la seva precarietat. Després d’haver pagat els plats trencats de la
crisi, empobrint-se mentre els rics s’enriquien, no serà fàcil
encomanar-li “consciència col·lectiva” si té la sensació que també serà
ella -més que “la ciutadania”- la víctima inicial d’una solidaritat que
és, en tants sentits, justa, necessària, urgent i positiva. A més de
manifestar-nos i omplir el Sant Jordi seria bo que ens plantegéssim si
“casa nostra” és realment la nostra
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada