dilluns, 31 de juliol de 2017

pd M92

​ARA diumenge, 30 d'abril del 2017
LA POLISÈMIA DE "SOCIALISME REAL"
Albert Pla Nualart

... el millor camí per arribar a un socialisme democràtic és el que passa pel capitalisme, i no pas el que se’l salta... el capitalisme ha creat les condicions -el grau suficient de riquesa, cultura i tecnologia- perquè, un cop esgotat i abans que s’acabi de carregar el planeta, sigui superat per un altre sistema que no tingui com a principal motor l’afany d’enriquir-se, el culte al consum i l’apologia de la propietat privada.

La polisèmia de socialisme real és clara. D’una banda, en el sentit més genèric, és qualsevol socialisme dut a la pràctica en una societat real. De l’altra, en termes històrics, fa referència al sistema d’economia planificada i centralitzada instaurat a l’URSS i exportat a altres països. És aquest últim socialisme, que els teòrics no veuen ni tan sols marxista, el que se sol brandar com un espantall davant els que qüestionem el capitalisme... socialisme democràtic: un socialisme que... a diferència de la socialdemocràcia, no es limita a humanitzar el capitalisme perquè entén -i això és molt important- que el capitalisme és inherentment incompatible amb la democràcia.
La crisi de l’esquerra europea i, més concretament, de la socialdemocràcia està inextricablement lligada al seu pro capitalisme, al seu vergonyant (neo)liberalisme... I el drama de la socialdemocràcia és que el capitalisme li ha anat reduint l’espai fins a fer-la clònica de la dreta...

Per sortir de l’actual atzucac, l’esquerra no es pot limitar a entendre que el socialisme real -i ara dic real (tercera accepció) en el sentit d’autèntic- és el democràtic. Ha d’entendre que la democràcia real és socialista.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada