dimarts, 29 d’agost de 2017

pd MC2

​ARA  Diumenge, 15 de gener del 2017
RES NO ÉS EL QUE SEMBLA I NINGÚ NO ÉS PERFECTE
Ignasi Aragay
Eduardo Mendoza, premiat amb el Cervantes, deia que “no és cap raresa que un català escrigui en castellà”. No ho és, certament. El que encara sí que és una raresa és que un català escrigui en català. Perquè malgrat la Renaixença, malgrat Pompeu Fabra, malgrat l’escola en català, malgrat l’independentisme, malgrat tot, l’escriptura i la lectura en català (i per descomptat també la parla) segueixen en una posició de preocupant debilitat, tant dins de Catalunya (i més a les Balears i el País Valencià) com sobretot a Espanya, on la incomprensió cap a la realitat lingüística catalana ha anat en augment. Es vol fer passar el català per hegemònic a Catalunya, i no és així, ni de bon tros. Ho és el castellà. Per tant, Eduardo Mendoza té tota la raó: és normal que un català escrigui en castellà, l’idioma que parlen i llegeixen la majoria de catalans.
...
Sempre ens quedarà el recurs de refugiar-nos en la nostra bombolla, de tancar-nos en un món fet a mida de mitjans de comunicació que només ens diuen el que volem sentir, i d’amics de Facebook i seguidors de Twitter que ens riuen les gràcies. Però tampoc llavors res no serà el que ens sembla: ens enganyarem, tot se’ns farà més incomprensible, perdrem la capacitat d’entendre i dialogar, i per tant d’intentar canviar les coses. Perdrem la ironia, el gust per la descoberta, per la sorpresa i la diferència...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada