dimarts, 9 d’octubre del 2018

pd 1363

(de la sèrie: arafaunany)
els que dèieu que la nostra força és la gent teníeu tota la raó del món. No sé si és la nostra única força, però en tot cas és una força sòlida, tenaç, extraordinària... estic segura que resistirem les hostilitats i les pors, el trasbals i l’angoixa, per caminar decididament cap a un futur millor. I no... No crec que la República Catalana sigui un món feliç. Estic convençuda que tindrà defectes i febleses. N’estic tan convençuda com de la necessitat irrenunciable d’intentar-ho. Per dignitat i per supervivència.
La independència pot ser un daltabaix i fa vertigen, però jo trio saltar... malgrat les inseguretats i les pors. La llibertat, de vegades, fa por. Però sempre és la millor opció.
Sílvia Soler

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada