dissabte, 6 d’abril de 2019

pd 1480 La impunitat

(arafamésdunany)
La impunitat és tan bèstia, que estem a punt d’oblidar l’operació Catalunya. ¿Responsabilitats? ¿Imputacions pels més que evidents delictes de prevaricació, malversació i falsedat documental? Ni una. Com si no hagués passat res.
És -diguem-ne- normal, en el sentit d’habitual, però de cap manera justificable, que l’executiu actuï sovint més d’acord amb els seus interessos que d’acord amb el bé general.
Aquesta actitud, tanmateix, té uns límits. El primer és el de la decència, que és un concepte prepolític, d’acord, però que ha de guiar sempre l’acció política. El segon llindar problemàtic és l’abús de poder. Això ja és més lleig. El tercer i últim consisteix a normalitzar aquest abús, que deixa de ser un episodi esporàdic o excepcional per transformar-se en una espècie d’inèrcia institucional...
Ferran Sáez Mateu

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada