(arafamésdunany)
La impunitat és tan bèstia, que estem a punt d’oblidar l’operació Catalunya. ¿Responsabilitats?
¿Imputacions pels més que evidents delictes de prevaricació, malversació
i falsedat documental? Ni una. Com si no hagués passat res.
És -diguem-ne- normal,
en el sentit d’habitual, però de cap manera justificable, que
l’executiu actuï sovint més d’acord amb els seus interessos que d’acord
amb el bé general.
Aquesta actitud, tanmateix, té uns límits. El primer és el de la
decència, que és un concepte prepolític, d’acord, però que ha de guiar
sempre l’acció política. El segon llindar problemàtic és l’abús de poder. Això ja és més lleig. El tercer i
últim consisteix a normalitzar aquest abús, que deixa de ser un
episodi esporàdic o excepcional per transformar-se en una espècie
d’inèrcia institucional...
Ferran Sáez Mateu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada