(arafamésdunany)
Davant de les fronteres, hi ha dues
actituds possibles. Una, la que considera que les fronteres han de ser
el producte de la decisió democràtica de les persones, lliurement
expressada, i que per tant s’han de poder modificar a través de les
urnes... L’altra mirada
és la que diu que les fronteres han de ser sagrades i intocables. Que
han de quedar-se com estan, totes, encara que la gent les vulgui
canviar. Fantàstic. La pregunta als qui ho veuen així és quin dia van
esdevenir sagrades... Si la
unitat de la nació espanyola és sagrada, ¿com és que es va trencar al
XIX amb la independència de Cuba i les Filipines, que formaven part de
la nació espanyola segons la Constitució vigent? ¿Hem arribat a un punt de perfecció en què ja no cal
tocar res, perquè totes les fronteres són finalment justes, lògiques i
sublims? A mi, francament, no m’ho sembla.
Vicenç Villatoro
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada