dijous, 9 de maig de 2019

pd 1504 Fronteres sagrades

(arafamésdunany)
Davant de les fronteres, hi ha dues actituds possibles. Una, la que considera que les fronteres han de ser el producte de la decisió democràtica de les persones, lliurement expressada, i que per tant s’han de poder modificar a través de les urnes... L’altra mirada és la que diu que les fronteres han de ser sagrades i intocables. Que han de quedar-se com estan, totes, encara que la gent les vulgui canviar. Fantàstic. La pregunta als qui ho veuen així és quin dia van esdevenir sagrades... Si la unitat de la nació espanyola és sagrada, ¿com és que es va trencar al XIX amb la independència de Cuba i les Filipines, que formaven part de la nació espanyola segons la Constitució vigent? ¿Hem arribat a un punt de perfecció en què ja no cal tocar res, perquè totes les fronteres són finalment justes, lògiques i sublims? A mi, francament, no m’ho sembla.
Vicenç Villatoro

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada