(arafamésdunany)
Si en el franquisme hi havia censura, en el post-franquisme hi ha post-censura... La post-censura és ara una cosa gasosa, on es barregen els tribunals i les amenaces, les insinuacions i les condemnes a presó... La censura era una amputació de continguts. La post-censura és també
una amputació, potser més petita, però amb anestèsia. De fet, potser el
que és més específic de la post-censura -¿parenta de la post-veritat?- és
precisament l’anestèsia. I els funciona.
Vicenç Villatoro
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada