(arafamésdunany)
El dret a l’ensenyament en català... La prova que és una
simple gràcia i que tot depèn de la força és l’amenaça permanent. Quan
una llengua no té tots els suports, el nivell de desgast a què la
sotmeten premsa i tribunals fa que tota la cadena cultural se’n
ressenti. L’Estat tolera la llengua, però es reserva els drets sobre
ella i nosaltres hem d’estar agraïts per la gràcia que se’ns concedeix... Fet diferencial català... encara no tenim una forma d'anomenar
tot això d’una manera factible. Potser aquí es veu amb tota la seva
cruesa per què és transversal i afecta tota una societat. Sí, dos
milions tres-centes mil persones són una societat, és un món possible
per al qual s’han esvaït els lemes que ens han acompanyat durant tot
aquest temps...
Hauríem de recordar que els dics de contenció, els fusibles que han
suportat la tensió dels darrers quaranta anys, han anat petant un rere
l’altre...
Francesc Serés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada