(arafamesdunany)
... Per cert, en tot això, als que demanen responsabilitats a
l’independentisme se’ls hauria de demanar on han estat i què han fet
durant els darrers quaranta anys perquè encara ens toqui defensar
l’escola com si fóssim als setanta... L’independentisme té una tasca cultural, i com a conseqüència social, ineludible... La voluntat està molt bé, però la substitució de la representació, de
les manifestacions, per la praxi, per la política, és inevitable. La voluntas sense la gravitas,
sense el deure, la responsabilitat i la credibilitat, no serveix de
gaire res. Si tota l’energia dedicada a manifestacions i a tot tipus
d’accions puntuals no es transforma en un compromís de política aplicada ¿de què ens
servirà, tot això?... No hi ha tasca més urgent que recuperar el valor cívic que ha fet de la
cultura la veritable raó de ser d’un país que té un estat en contra i
que hauria de veure en la globalització la seva gran oportunitat. La
primera condició és creure-s’ho i la segona fer-ne un assumpte de
govern, ja que no pot ser, encara, d’estat.
Francesc Serés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada