(arafa...)
No dubto que almenys a curt termini la retòrica de Puigdemont i la seva
Crida Nacional per la República resulti eficaç per atraure el
màxim nombre de vots del sector independentista... però el preu d’aquest èxit
entre “els convençuts” serà alienar encara més “els altres” -els
catalans que (també) se senten espanyols-.. .
I aquí faig una distinció ad hoc entre independentisme -l’estratègia que pretén tirar endavant el mandat unilateral de l’1-O- i sobiranisme -l’estratègia que, buscant una majoria més àmplia, recupera el dret a decidir...
Per ampliar la base ens convé molt més un front (sobiranista) que un
moviment (independentista). Els partits que integren un front fan pinya
davant el que tots condemnen però segueixen divergint en l’àmbit de les
propostes polítiques. Un front manté viu l’espectre ideològic i el tens
debat que comporta, i no per això posa en risc la unitat d’acció a
l’hora de plantar cara a l’autoritarisme i d’avançar en sobirania. Per
contra, un moviment (que tendeix a un únic lideratge) té com a centre i
motor el que vol aconseguir -tots els altres debats queden en segon
terme-, cosa que acaba restringint i matant la diversitat interna dels
partits que s’hi subsumeixen. Potser per això en la “casa gran” que ara
refunda Puigdemont només s’hi acabaran instal·lant els hereus més o
menys directes del pujolisme.
Albert Pla Nualart
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada