divendres, 13 de març del 2020

pd 1767 Un estiu entre reixes

(arafa...)
Costa d’assimilar-ho. Mentre uns estem de vacances, hi ha ciutadans demòcrates i pacífics a la presó. Com podem considerar-ho normal? I n’hi ha a l’exili. Sí, exili polític: si tornessin també acabarien entre reixes. Quina llàstima i quina tristor, aquesta Espanya... Exili i presó per als enemics d’Espanya. Ens estan fent mal, s’estan fent mal. És així com, maldestrament, fa temps que ens expulsen d’Espanya, d’una Constitució reinterpretada com a carreró sense sortida. I nosaltres, tossuts, només podem resistir heroicament des del diàleg. Que no ens moguin d’aquí. Siguem campions de la democràcia, que vol dir que mana la paraula, mana la voluntat popular. A cada negativa, més diàleg i més vots. A cada empresonament i cada exili, més demanda de justícia. A cada agressió al carrer, més resiliència pacífica. A cada mostra d’incomprensió, més tolerància. La nostra força és no caure en el sectarisme -quin error buscar traïdors arreu!-, en l’essencialisme. Que cap provocació ni cap repressió ens desviï de l’esperit republicà clàssic: llibertat, igualtat, fraternitat.. 
Ignasi Aragay

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada