pd 1797 Un sentit per a l'expressió "Bona Pasqua"

(arfadosanys)

 

S​i el Nadal cristià es va fer seva la festa del solstici d’hivern, la Pasqua es va fer seva l’alegria de la resurrecció de la natura que semblava morta. La tardor és elegant però conclusiva. La primavera és potent i va cap amunt. És la festa de la nova vida: quan tot està més mort, tot pot tornar a començar i, “per tant, supera aquest pessimisme que afecta més el món urbà que el món de pagès”, segons el que vaig sentir-li dir a Raimon Panikkar, que afegia: “L’alegria és possible si hi ha regeneració constant i això és la festa de Pasqua, una resurrecció personal” per anar separant el jo de l’ego. “L’ego és aquell que no pot deixar de fer les coses que nosaltres mateixos reconeixem que no ens van bé. El jo és cultivar la pròpia vida. L’home culte cultiva. No fuig d’ell mateix. I si fuig, no podrà fer-ho, perquè no podem fugir de nosaltres mateixos”.

Antoni Bassas