(arafa...)
Diu Eva Granados que el seu partit pretén “flexibilitzar” la immersió
lingüística i que “aposta pel plurilingüisme” a l'escola. La immersió és
un dels consensos de país, gràcies en part a històrics del seu partit... el model d’escola catalana ja és plurilingüe i flexible. Es fan
assignatures (història, per exemple) en anglès. Els nens que avui fan
primer d'ESO saben més anglès que no pas nosaltres a la seva edat.
D’altra banda, és una simplicitat parlar només del català i del castellà. A Catalunya hi ha moltes llengües maternes (moltes primeres llengües, seria més exacte dir)... Tothom a Catalunya enraona el castellà a partir dels set anys. Malament?
Tan malament com els extremenys, segurament. És evident que grans i
petits potser cometran errors derivats de l'ús de les dues
llengües. Però aquest problema sembla que només preocupi quan passa en
castellà. En català no hi ha problema, quan algú escriu una y.
Vejam si ara, a tot Espanya i Llatinoamèrica, només seran preocupants
les faltes que cometen els catalans escrivint o
enraonant en castellà...
Empar Moliner
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada