(arafa...)
... Bevem per no haver de recordar que un dia nosaltres també vam dir que
d'això en sortiríem diferents, que havíem après la lliçó i que
repensaríem el món perquè fos un lloc més amable per a tothom. Ens posen
uns quintos a la mà i, de cop, tornem a allò que hem sigut sempre: una
espècie amb una gran capacitat per oblidar, sigui quina sigui la
magnitud de la tragèdia. Desenganyem-nos: com diu Zygmunt Baumann, no
volem canviar el món. Volem trobar-hi el nostre lloc còmode (una
terrassa, amb cerveses) i si n'hi ha d'altres que estan més incòmodes,
doncs ja s'espavilaran. Tothom va a la seva. Menys jo, esclar, que vaig a
la meva.
Albert Om 30.5.2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada