(arafa...)
Deep state, lawfare, guerra bruta, clavegueram estatal
o agenda oculta. Policies patriòtiques, comissaris foscos, fons
reservats, màquina del fang o generals irredempts. Diguin-ne com
vulguin. Sempre hi són. Són un botó: es prem quan cal. Amb caràcter
quasi general, les antigues dinàmiques de terrorisme d'estat s'han anat
desplaçant fa temps de la fosca claveguera policial a determinades
instàncies judicials tèrboles. El colpisme postmodern o la il·legalitat
d’estat ja vesteix més el negre toga que no pas el verd oliva... Abans amb un escamot nocturn, avui amb un botonet judicial, però sempre
amb la finalitat d’esfondrar, dissoldre i neutralitzar l’adversari
polític... A les bambolines de l'Estat opera la llei del més fort i un fortí
amagat des d’on tanquen un diari i torturen els seus periodistes sabent
des de bon començament que mai els passarà res. Res de res. Pura
impunitat... Sáenz de Santamaría, un altre general benemèrit, va deixar dit: "Hi ha coses que no es fan; si es fan, no es diuen; si es confirmen, es desmenteixen"...
David Fernàndez 30.5.2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada