(arafa...)
L’espiral de contagis a Amèrica de malalties portades pels espanyols és la tercera gran pandèmia. Diferents autors han parlat d'homogenocè o d’imperialisme biològic. Entre el 1492 i la dissolució de l'Imperi Asteca el 1521, la població indígena va quedar molt disminuïda (s'estima que van morir 50 milions de persones) per la grip (la primera a arribar), el xarampió (desembarca
el 1495), el tifus, la febre groga (arriba amb el tercer viatge d'un
Colom negligent a l'hora de posar en quarantena els mariners malalts) i
la verola (1518, a Cuba). La caiguda de Tecnochtitlan, la capital
asteca, va ser a causa de la verola i no de l’èpica militar d’Hernán
Cortés...
Al segle XVII van venir noves plagues. Entre 1628 i 1665 Europa va ser
assolada pel tifus, la verola i la pesta, que es van unir els estralls
de la Guerra dels Trenta anys i el fred de l'anomenada Petita Edat de
Gel. A la Llombardia el 1630 hi va haver un milió de morts, el 63% del
cens. A Barcelona el 1651 els morts van ser 20.000 sobre un total de
44.000. La ciència, la Il·lustració i l'esperit revolucionari de canvi
va ser la resposta als segles següents. I bé, l'última gran pandèmia
abans del coronavirus va ser la grip espanyola (un nom equívoc, ja que
venia dels EUA) del 1918...
Ignasi Aragay 31.10.2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada