(arafa...)
Aquests dies grisos de novembre, com avui, amb la tardor ja establerta
als boscos i arbredes, amb la paleta de grocs lluint tots els matisos,
del coure a l’ocre, del cadmi als sofres cridaners, amb els camins
enfangats i el fang barrejat a les fulles caigudes i mig desfetes, amb
l'aire humit i les olors com sospeses, olors de bosc, de fongs i de
podrimener, són uns dies deliciosos, premonitoris dels destins humans.
M’agrada estar-me a casa en dies així. Deixo córrer la imaginació i els
records adormits sorgeixen d’aquesta mena de boira mental del temps
passat. M’agrada passar l’estona, en dies així, dedicat a la lectura
d'un gènere que m’apassiona... Ara el sol s'ha post i el cel s'ha asserenat. Sobre Sant Feliu s'ha
estès un gran mantell lluminós tenyit d'un blau entendridor. Novembre
també té els seus bons moments, penso: aquesta pau immensa que ara,
malgrat tot, sembla voler acotxar tots els teulats i terrats del poble...
Narcís Comadira 7.11.2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada