(arafa...)
Jo no vaig fer la mili, però un amic que la va fer m’explicava a la
tornada una frase que deia un sotsoficial quan parlava als soldats
d’estratègia militar: “Mai no hem d'oblidar –els deia, en castellà– que
l’enemic és tan llest com nosaltres”. I després d'una pausa teatral,
afegia: “Com a mínim”. No sé si era una frase treta d’un manual o era de
collita pròpia. Però em va semblar una gran frase, aplicable a moltes
coses. Moltes batalles es perden per menysprear la intel·ligència de
l’adversari. Les seves idees ens poden semblar horroroses, els seus
principis execrables i les seves propostes nefastes. No cal que
l’admirem ideològicament ni moralment. Hi podem discrepar en
profunditat. Però no en menyspreem la capacitat. Que sigui llest no el
fa ser menys adversari. Però tampoc el fet de ser adversari no el fa ser
menys llest. El menyspreu de les capacitats de l’altre i l'arrogància
sobre la pròpia capacitat intel·lectual és el camí més ràpid a la
derrota... Jo diria que
el sentiment de superioritat moral, en política, és un pecat. Però el
sentiment de superioritat intel·lectual, a més de ser un pecat, és un
error.
Vicenç Villatoro 7.11.2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada